crisàlida

Hazme una perdida como las de antes 

o mándame un wasap aunque es menos elegante.

Pero contáctame y vamo a ver 

si conspiramos un poco o keloke. 

Tremenda Jauría

Trucar a una amiga. Obrir-me a ella, amb ella. Deixar que em desmunti tota, pensar, parlar-ne. Mirar-m'ho des de la seva distància i canviar una mica de parer. L'emoció de caminar, pel camí més llarg, sense drecera, buscant la manera de treure l'entrellat, de desencallar l'espina que em fa mal.
I saber, de manera quasi tàctil, com quan notes que se t'eriça la pell amb un calfred, que d'aquest moment, que d'aquesta conversa feta de notes de veu -a pedaços ben cosits- ens surten més preguntes i mil camins per explorar.
Els dubtes, incerteses, les ferides, alegries i ensurts; els enyors, les culpes, l'angoixa... tot s'embolcalla en un fil com de seda, com de crisàlida, fet del saber-nos acompanyades en aquest descobriment, de la semi-felicitat de fer-ho juntes, com podem; i "de a poquito" anem tentejant, a les palpentes.
És així com construïm, transformem a cada pas; i de pas ens transformem i ens construim. Ja em quedo sense wifi i t'abraço des de lluny, fins la propera.

Em miro al mirall i em veig més guapa; camino pel carrer i em sento més lleugera. I somric i li dic "t'estimo germana". Perquè crec que aquesta amistat va d'això, de descobrir-nos cada dia davant l'altra, i d'estimar-nos, més, encara (i d'estimar-nos encara, després de tot).