de fils i filets

Tu vas agafar el fil per un dels filets més petits que el formen, i jo l’altre, i vam anar estirant. Poc a poc ens vam adonar que l’estàvem desfent, que el fil ja no era un fil, sinó dos, que volaven cadascun per una banda, units encara a una punta.

Ara ja no som a temps de tornar a trenar tots aquests anys que hem desfet amb unes quantes estrebades (que difícil que és anar lligant els records un sobre l’altre amb nusos, i que terriblement fàcil estirar i carregar-se’ls tots!); però vull que sempre ens quedi allò, els inicis d’aquella amistat: el tros de fil del que partim i que ens uneix. Els temps no ens ha dut fins aquí, ni l’espai, ni l’ambient, hem sigut nosaltres que ho hem dut tot fins aquest punt. I si bé mai serà el mateix, vull, en qualsevol moment, poder mirar enrere i veure que llavors ens vam tenir, que vam ser importants l’una per l’altre, i trucar-te i parlar i comprovar que tu també segueixes confiant en aquell feble lligam.  

(07-2010)

Beauty found in the tiniest things

M’encanta olorar l’aire que la gent oblida en creuar-nos pel carrer. Només un moment, segons després d’haver-li vist la cara. Per un instant puc ser a les seves vides, sense que ho sàpiguen. M’imagino com són, què són. Si a ella li agrada aixecar-se amb café, o prefereix la primera cigarreta del matí; si ha dormit amb la noia dels seus somnis, i encara duu el seu perfum enredat als cabells, despentinats per l’amor; si se’n va a la platja embolicada en crema solar; si ell ve de tallar-se els cabells; si avui a la piscina ha batut el seu propi rècord; si ha perdut un partit decisiu... Moments que passen, se’n van, havent unit dues vides que ja no es tornaran a trobar. M’encanten aquests moments, preciosos, no perduren, però són unics.

06-2010