M’encanta olorar l’aire que la gent oblida en creuar-nos pel carrer. Només un moment, segons després d’haver-li vist la cara. Per un instant puc ser a les seves vides, sense que ho sàpiguen. M’imagino com són, què són. Si a ella li agrada aixecar-se amb café, o prefereix la primera cigarreta del matí; si ha dormit amb la noia dels seus somnis, i encara duu el seu perfum enredat als cabells, despentinats per l’amor; si se’n va a la platja embolicada en crema solar; si ell ve de tallar-se els cabells; si avui a la piscina ha batut el seu propi rècord; si ha perdut un partit decisiu... Moments que passen, se’n van, havent unit dues vides que ja no es tornaran a trobar. M’encanten aquests moments, preciosos, no perduren, però són unics.
06-2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario