Sortir al carrer prop de les nou del matí, trànsit aeri. Aeroport de destí: aprendre. Els pares no semblen adonar-se que els nens els pengen de les mans, arrossegats per la seva pressa, i sense tenir la culpa d’haver nascut petits. Les menudes criatures que són els seus fills, entre estrebada i estrebada, aconsegueixen tocar el terra durant uns alleujants segons amb les puntes del peus, la resta del trajecte la passen suspesos en l’aire, deixant-se portar per la marea, que els agafa ben fort pel canell. Durant el seu camí els nens voladors es creuen amb nenes voladores, i al temps que els seus respectius progenitors es miren, còmplices, -Sempre amb pressa... Aquests nens!-, elles i ells veuen anar i venir els seus companys de viatge –Tu també?-.
No hay comentarios:
Publicar un comentario