Guau.
Crec que hi torno. Rellegir-me i regirar-me.
Com em sortien aquestes paraules i com pot ser que ho deixés enrere?
Potser el fet de no haver-me parat a teclejar tot allò que em sacseja, com ho feia anys enrere, explica en part què i qui o com sóc ara.
-des que recordo poder enllaçar lletres creant frases amb sentit, les històries m'han brollat cada cop que veia un full en blanc, o un d'aquells "papers de prova" fruit d'errors de la fotocopiadora o restes de documentss inútils. Se m'hi anaven les hores. Contes, històries, poesia, instants inmensos. Buidar-me jo i omplir pàgines-
Hi torno.
Perquè quan escric sóc jo des d'altres ulls que em miren/em miro.
Perquè llegir-me m'ha fet estimar el que deia i el que feia. Sobretot m'ha fet estimar-me i voler tornar-me a sentir així algun dia: quan llegeixi el que sento ara i com ho expresso/expressava ara.
-sé que em passo el dia escribint, de fet m'hi dedico, però és la nit al dia escriure el que escric i escriure el que em surt de les puntes dels dits com si fossin l'extrem dels fils que recorren el meu cos per acariciar el full en blanc deixant un rastre de mi-
En fi, que avui he recordat que un dia vaig obrir un bloc on volia vessar-hi totes les paraules que em sobraven i em sortien a granel. I el vaig deixar a mitges, perquè hi havia moltes més amagades pels racons. Algunes m'han vingut a trobar avui.
Que les escrigui, diuen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario